Els inicis

La història del tennis de taula i la història de ping pong han estat objecte d'àmplies investigacions, en particular per l'anglès Gerald Gurney i els nord-americans Chuck Hoey i Tim Boggan. El tennis de taula aparegué l’any 1870 a Angleterra: segurament el van inventar uns jugadors de tennis que, un dia de pluja, van improvisar un joc de tennis sobre taula amb petites raquetes torçades i una pilota de cautxú. El tennis de taula és doncs una simple transposició del tennis sobre gespa. Aquest joc es va desenvolupar als salons de la burgesia anglesa com ho testimonien certes postals de l’època.

Al començament, no existien equipaments normalitzat: cadascú utilitzava els estris que tenia més a prop, començant per la taula del menjador. Per no malmetre els mobles, les primeres pilotes eren tricotades. A.Parker, campió del començament del segle, explica que feien servir capces de cigars per guardar els estris, cobertes de llibres com a raquetes, i de taps arrodonits com a pilotes.
A partir de1891, la societat John Jaques va fabricar les primeres pilotes, en principi de cautxú i després en cel·luloide el 1903 (és la textura actual). Igualment, les primeres raquetes de pell tensa van ser de pressa reemplaçades per raquetes de fusta, no hi havia un reglament al respecte i només els miralls estaven prohibits. A partir de 1902 Parker va recomanar recobrir la fusta amb suro o cuir; antecedents del revestiment modern inventat en els anys 1950. La reglamentació de les taules -dimensions, colors, línies- ca consistir en l’oficialització de les que fabricava la societat Ayres en aquell temps (que “per casualitat” es podien adaptar al billar). Només la xarxa va ser rebaixada el 1936 per afavorir l’atac. Les primeres caixes amb un equipament complet van ser produïdes per la mateixa societat el 1898

Apareix el ping-pong

És als Estats Units que va tenir lloc la primera explotació industrial, i és allà que la firma Hamsley's (una gran botiga de jocs de New York) va dipositar oficialment la marca «ping-pong» el 6 d’agost de 1901 després en va controlar estrictament l’ús.
L’èxit d'aquesta onomatopeia va ser explotat en exclusiva per la societat Parker. Feliçment, la denominació tennis de taula va continuar sent lliure. La paraula ping-pong prové del soroll que feia la pilota contra la raqueta de pell principalment utilitzada als inicis d’quest esport..
Els vestits de joc no estaven reglamentats, excepte per les normes socials: els homes jugaven amb la seva jaqueta i la seva corbata, mentre que les dones conservaven els seus llargs vestits, encara que per als torneigs se’ls aconsellés malgrat tot evitar els arrossegaments i les sabates altes o els talons!

Les regles del ping-pong

A l’inici les regles eren calcades del tennis, el que es va revelar per força inaplicable a la pràctica. Però com que cap criteri era oficialitzat, es van proposar nombroses variants. Així la primera caixa de joc proposada per D.Foster implicava la col·locació d’una xarxa de protecció als costats per impedir que les pilotes s’escapessin. Així com picat la pilota al vol sense botar va ser prohibit molt aviat, el servei a 2 rebots va ser molt de temps discutit per la federació de tennis de taula.
Els partits es guanyaven o bé a 2 sets de 20 punts, o bé en 1 de sol de 30 o 50 punts, i. el mateix jugador guardava el servei durant tot el set.
Així, diverses temptatives (com donar una segona oportunitat al servidor o autoritzar, en els dobles, els 2 jugadors a retornar la pilota en qualsevol moment van ser acceptades abans de trobar regles “viables”
El primer club especialitzat va ser el Cavendish Club, fundat el 1890 pels jugadors de criquet del Nondescript Cricket Club que, instal·lant una xarxa sobre una senzilla taula de saló en el moment d’un període de mal temps, van ser fascinats pel joc i les seves possibilitats. Fins al començament del segle XX, el tennis de taula va continuar sent principalment un joc de saló... però va ser sobretot un fenòmen de moda incontestable.

La bogeria del ping-pong

Al començament, es tractava d'una distracció per a la classe afortunada, que jugava sobre la taula del saló una vegada desparada -poc importaven les dimensions de la taula i la naturalesa de les pilotes o de les raquetes. Aviat es va convertir en un mitjà per fomentar les trobades, arribant a enforntar dels “dames” amb els “cavallers” (un gran progrés per a l'època.) La bogeria del ping-pong es va apoderar evidentment de les classes menys benestants i dels nens gràcies a que era un joc senzill, sociable i barat.

La primera revista especialitzada, es va crear el 18 de gener de 1902 i s'anomenava “Table tennis and pastimes pioneer” i donava constància de 20 clubs a finals de gener de 1902, i de 113 a mitjans de març. Des del mes de febrer, aquest diari comptava amb 20.000 lectors setmanals.

Els torneigs eren nombrosos ja que absolutament tothom| jugava al tennis de taula. El primer de tots va tenir lloc probablement a Chiswick l'octubre de 1901. Les dones i els home hi participaven en igualtat de condicions i jugaven entre ells.. A nombrosos establiments, el ping-pong va competir fortament amb el billar. Algunes anècdotes donen compte de l'amplitud del fenomen en aquell temps: el 1901, dos anglesos van disputar un partit en una gàbia ocupada per onze lleons, per a una aposta de 50 £ or. La popularitat del ping-pong era tan forta entre 1901 i 192 nombrosos targes d'invitació a les reunions de societat portaven afegitons com: “Hi haurà ping-pong de les 6 a les 8. Vine amb nosaltres!”

El tennis de taula, un nou esport.

El tennis de taula, en tant que esport, va iniciar el seu desenvolupament fa una mica més de 100 anys, després de l'aparició de la pilota de cel·luloide descoberta en el transcurs d'un viatge de negocis el 1902 per l'anglès James Gibb . S'escampà molt de pressa a les Illes Britàniques i és importat sobre el continent els turistes o els estudiants que vivien a Anglaterra el van importar al continent europeu.

A França, el tennis de taula va tenir éxit a la Costa Blava a començaments de 1902. El primer club va ser creat a Nice, i el primer torneig de París va ser guanyat per Yvonne de Pfeffels, jugadora de tennis ben coneguda. A Boulogne, en un torneig obert, es van enfrontar 7 dones i un sol home als quarts de final. El ping-pong va arribar a Hongria al mateix temps gràcies al jugador de futbol anglès Edward Shires . El primer torneig va tenir lloc el 1904 i va ser guanyat per l'austríac E.Kaufman. Des de llavors, aquest esport és va implantar a Alemanya, als Estats Units, a Argentina, a l'Índia, a Egipte, a l'Àfrica del sud, a Malàisia, a Austràlia, a Tailàndia, a l'Iran... Pertot arreu el ping-pong va tenir el mateix èxit.

Apareix la Federació de Tennis de Taula amb polèmica

El 12 de desembre de 1901, naixia la Federació de Tennis de Taula, seguida, 4 dies més tard, per la Federació de Ping-Pong! Aquest segon naixement, vinculat a interessos comercials de manera molt estreta, va ser extremadament perjudicial per la credibilitat del tennis de taula. Les dues federacions coexistien sense clarament desmarcar-se una de l'altra, fins i tot a nivell de les regles de joc on la diferència principal no residia més que en la manera de servir. Així, entre 113 clubs el març de 1902, es podien comptar 65 clubs de tennis de taula i 48 clubs de ping-pong , Finalment, estant la federació de ping-pong vinculada a una firma comercial i sent sovint qualificada la denominació “ping-pong” d'argòtica, i fent-se evident la necessitat d'una sola autoritat central per a la bona promoció d'aquest esport, les dues federacions es van fusionar el 3 de desembre de 1902 sota el nom de Federació de Tennis de Taula. Tanmateix, aquesta fusió va arribar massa tard per evitar el naufragi: només una quarantena de clubs es van afiliar sota aquesta nova instància... i el declivi del joc va ser aviat seguit de la seva desaparició total, o gairebé, tan ràpidament com s'havia desenvolupat.. Així, el setmanari “Table tennis and pastimes pioneer” es va deixar de publicar després del 9è número.

Decadència i renaixement del Tennis de Taula.

Després d'un intent de tornada, inherent a tot fenomen de moda, el fet que els jugadors practicaven una estratègia de joc de defensa estricta va provocar el desinterès dels jugadors i dels espectadors: en una final d'un torneig el 1902, la mitjana de temps d'anotació d'un punt era de 3 minuts i 40 segons, i, en un moment donat, van caldre 715 intercanvis per marcar el punt! A ningú el 1903, l'interessava el tennis de taula, i el campió d' Anglaterra P. Bromfield va conservar el seu títol durant… 18 anys, ningú es va presentat per desafiar-lo.
El renaixement va venir en els anys 1920, gràcies a alguns pioners. Des de 1904, any en el transcurs del qual la federació de tennis de taula va deixar d'existir, aquest esport sobrevivia a Hongria i a l' Extrem-Orient mentre que havia desaparegut quasi a la resta del món. A partir de la iniciativa d'Ivor Montagu i d'alguns altres, entre els quals hi havia P. Bromfield, l'etern campió d' Anglaterra, l'any 1921 s'organitza el primer torneig entre les universitats d' Oxford i Cambridge; torneig que, a partir d'aleshores, es convertiria en tradicional.És a partir d'aquest any que la denominació “ ping-pong ” és abandonada en benefici del nom “tennis de taula” , és d'altra banda a partir d'aquesta data que l'esport realitza el seu veritablement naixement El 1922, aquests pioners van ressuscitar la federació de tennis de taula i van establir regles precises; regles que van permetre una reaparició dels clubs i dels torneigs no només a Anglaterra sinó també al món sencer. En els anys 1920 desenrotllen els primers torneigs nacionals i internacionals, i els jugadors de ping-pong manifesten el desig de trobar-se per a l'obtenció d'un títol mundial. Des de 1926 es veuen aparèixer els primers campionats del món. Es mantindran a Londres.

El 15 de gener de 1926 va constituir el veritable renaixement en la història del tennis de taula quan 12 personalitats d'aquest esport, de 5 països diferents es van reunir a Alemanya per fundar-hi la federació internacional de tennis de taula. L' oficialització d'aquesta creació, el 12 de desembre de 1926, va coincidir amb l'organització dels primers campionats del món a Londres guanyats per Hongria. En aquell temps, eren representades 8 nacions i amb 4 taules n'hi va haver prou. 3 mesos més tard, el 30 de març de 1927 exactament, era creada la federació francesa de tennis de taula.

Arriben els xinesos i els Jocs Olímpics.

El tennis de taula no ha estat inventat pels xinsos, contràriament a nombroses creences. No és més que el 1953, als Campionats del Món de Bucarest quan els jugadors xinesos fan la seva primera aparició. De fet, el ping-pong s'ha instaurat amb un cert retard a Xina, els primers campionats no tingueren lloc fins l'any 1923 a Shanghai i Nankin, amb taules més petites (1,42 m. de longitud) i un reglament que preveia sets d'11 punts. El duel del tennis de taula europeu i asiàtic dura des de fa més de trenta anys i contribueix al perfeccionament permanent del joc. Després d'haver dominat exageradament el tennis de taula mundial, els xinesos han vist la seva supremacia qüestionada a la dècada dels anys 90 pels europeus, i particularment l'escola sueca, de la qual el major èxit és sens dubte Jan Ove Waldner.Avui, el tennis de taula forma part dels esports més populars del món. Es considera actualment que 260 milions de persones el practiquen regularment com a esport de lleure.

El tennis de taula es fa finalment esport olímpic el 1988 dels jocs olímpics de Seül. . Als J. O. de Sidney l'any 2004, hi participaren més de 200 nacions representant més de 70 milions de jugadors de tot el món amb llicència federativa.
Fer-se un jugador d'alt nivell mundial necessita un entrenament quotidià de 3 a 5 hores i la participació en nombroses competicions internacionals. Els millors jugadors són necessàriament professionals que viuen confortablement del seu esport, però res a veure amb els salaris jugadors d'esports més mediàtics.

Algunes dates importants del tennis de taula.

1901: Creació de la Federació de Tennis de Taula.

1921: Ivor Montagu organitza el primer torneig entre les universitats d'Oxford i Cambridge.

1926: Creació de la Federació Internacional de Tennis de Taula. (ITTF)

1926: 1r campionat del món a Londres.

1927: Creació de la Federació Francesa de Tennis de Taula.

1936: L'intercanvi més llarg de la història del tennis de taula, 2h 15m. va ser establert en el campionat del món de Praga.

1948: Instauració de la regla de l'acceleració.

1953: Campionat del món de Bucarest, els jugadors xinesos fan la seva aparició.

1960: Aparició del top-spin. Gran revolució en els mètodes de joc del tennis de taula.

1981: Reconeixement del tennis de taula pel Comitè Internacional Olímpic (CIO)

1988: El tennis de taula es fa esport olímpic en ocasió dels jocs olímpics de Seül.

2001: Canvi de talla de la pilota: de 38 mm a 40 mm ; modificació dels sets: es passa de sets de 21 punts a sets d'11 punts amb canvi de servei cada 2 punts. Els partits es disputen d'ara d'ara endavant al millor dels 5 ó 7 sets .